Aquest darrer dia férem passes per
Ciutadella de Menorca, una ciutat mediterrània, tranquil·la i acollidora, diria
que feta a mida. Carrerons estrets i empedrats amb façanes, portals i finestres
que conviden a deixar badar els ulls del visitant. Palaus antics i esglésies
que delaten temps d'esplendor de famílies benestants. Murades i port que
guarden gelosos el tresor geogràfic d'unes terres cada vegada més orientals
dins d'aquesta petita mar Mediterrània.
Passejàrem pels carrers i carrerons i
ens va sorprendre el carrer de "Qui no passa" després d'haver conegut
la llegenda (...temps enrere, cap a l'any
1646 i en temps de pesta hi havia un carro que anava passant pels carrers de Ciutadella
per portar els morts a les afores de la ciutat i així evitar que l'epidèmia
anés contagiant a més gent. El carruatge però no va poder entrar a un carreró
i, d'ençà d'aquell dia, el carrer s'anomenà "Qui no passa").
Plaça des Born, Ses Voltes... indrets
que conserven empedrats de carrers de temps medievals on s'hi poden fer passes tranquil·les
fins arribar al mercat ubicat a una plaça construïda entre el 1868 i 1869.
Aquest és un mercat fet de ferro forjat i és l'únic que hi ha a l'illa. Peix,
carn, embotits, formatges i verdura són els productes de la terra que hi podem
trobar. Sense deixar de banda el gin.
Segueixen unes imatges que mostren els
instants d'aquell dematí plujós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada