divendres, 25 d’agost del 2017

De pobles i curolles [capítol IV]


Aquest dia el batle de La Alberca (Miguel Ángel Luengo) ens va fer de guia i ens descobrí dos pobles propers al seu: Miranda del Castañar i Mogarraz. Va ser un dematí molt especial on tothom parava orelles i obria bé els ulls; una passada !!!

El que resta de la torre de l'antic castell, ara de més de cinc-cents anys.

Primer visitàrem Miranda del Castañar, poble que es troba a 649 metres d'altitud i dins l'entorn natural de la Sierra de Francia. Té uns 500 habitants que conviuen dins d'un espai medieval de carrers i cases d'arquitectura tradicional de la serra envoltades d'una muralla d'uns 600 metres de llargària amb quatre portes que donen accés a aquest recinte de patrimoni històric i cultural. Va ser un tastet molt interessant que et motiva a tornar-hi per deixar-te perdre per carrerons estrets amb baixades i pujades, ja que es troba enfilat en un turó envoltat per dos rius: l'anomenat Francia i el de San Benito, aquest estiu amb poca aigua degut a les manques de puja i neu.

Miquel Ángel donant detalls històrics, geogràfics, etnogràfics... de la primera visita poblada. Abans, durant el viatge amb en el bus, ens havia explicat els aspectes naturals de l'itinerari rodat (vegetació, fauna i l'ús que els humans en feien).

Un trocet de murada i un petit detall de façana on fusta i morter es mostren com a principals elements d'obra vista de l'arquitectura tradicional de la serralada de Francia.



Més explicacions de Miguel Ángel, les orelles parades, els ulls oberts i els colls eixecant el cap per descobrir l'element comentat.
Carrers estrets i empinats ens mostren com, en cas de pluja, l'aigua d'escorrentia corria carrer avall fins arribar al seu destí.

Un detall de llençol estès al sol d'estiu. 
Els famosos retrats de Mogarraz ens mostren, a les façanes de les cases del poble, els antics habitants d'aquest poble de la Sierra de Francia.



Mogarraz encara té menys habitants, uns 300. El trobam dins el Parc Natural de Las Batuecas, a la Sierra de Francia, en un entorn de boscos de roures i castanyers i amb conreu d'oliveres, cirerers i vinya. És un altre exemple d'arquitectura popular de cases amb façanes de fusta (roure i castanyer) pedra i morter que donen forma a un traçat de carrers estrets amb places i racons molt interessants. És una vila medieval que es va construir i repoblar -per francesos- en el segle XII. Curiosos són els retrats dels antics habitants de les cases (prop de 400) que pengen de les façanes. Destacar les fonts que anam trobant a mesura que passejam, algunes tenen més de quatre-cents anys.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada