Voltant per Escòcia (I): Edimburg.

Va ser dit i fet; feia estona que teníem ganes d'anar-hi però l'estiu va començar amb massa feines i aparcàrem el tema fins que un diumenge dematí vérem que els passatges havien minvat molt de preu i això ens va fer decidir. Quedava el més delicat, cercar estada per després confirmar i tancar l'itinerari que volíem fer.

Cercàrem planells i guies i, com no, informació per Internet. Les pel·lícules de Harry Potter i la sèrie d'Outlander també ajudaren a cercar escenaris reals a trepitjar. Cercant per Internet trobàrem una pàgina on, ben bé, ho trobàrem tot; "masedinburgo.com". 

Posàrem fil a l'agulla i aviat tenguérem estada cada nit i a indrets diferents repartits per un bon tros d'Escòcia: Edimburg, St Andrews, Inverness, Portree, Fort William, Killin i Drymen. Hi anàrem de dimarts a dimarts i, segons la web del temps atmosfèric ens havia de ploure cada dia menys el primer i el darrer dia. Va ser tot el contrari, tan sols ens vàrem banyar el primer dia i un poquet l'endemà; els demés dies el temps ens regalà moltes hores esplèndides.

Partírem molt prest de Sóller per agafar el primer vol que ens arribaria a l'aeroport d'Edimburg. Amb el canvi d'hora guanyàvem una hora i això ens va permetre aprofitar bé el dia.

Després d'un vol d'unes dues hores i mitja aterràrem a Edimburg, agafàrem un taxi i anàrem a l'alberg on hi teníem estada per una nit i deixàrem les maletes i partírem a descobrir la ciutat, primer però anàrem a berenar.

Del berenar les cames ens dugueren fins a la Royal Mile, una carrer de gairebé dos quilòmetres ple de vida urbana: tendes, botigues, artistes de tota casta i molta gent amunt i avall.

Havíem concertat un itinerari guiat i, feta la barrina, guia i grup iniciàrem la descoberta de la ciutat. La guia era de Granada i feia anys que es dedicava a fer passejar i a escoltar a la gent.

Ens moguérem per Old Town i els seus carrerons entre ruixats i brusques; va tenir el seu encant, però passada una hora de jocs de niguls, el Sol es deixà veure fins a la posta.

També voltàrem per la Victoria Street que, tot i dissenyar-se en el segle XVIII per tenir accés a la Royal Mile, ja existia en temps medievals. La ruta acabà a una placeta (Lady Stair's Close) dins d'un carreró i la guia -després de cobrar amb taquilla inversa- es va despedir de nosaltres i ens donà un bon grapat de consells. Nosaltres anàrem a calmar la gana i la set.

Horabaixa férem un altre itinerari guiat que ens contarien històries macabres que ens farien arribar fins a Calton Hill, un turó que ens va permetre veure la ciutat i la zona de Fife on l'endemà ens hi dirigiríem.

Vegeu aquest grapat d'imatge que volen mostrar el nostre passeig del primer dia a Escòcia.

La Royal Mile, l'artèria de la ciutat.

Un dels molts carrerons que parteixen pepnediculars a sud i nord de la Royal Mile.

La guia i el grup abans d'emprendre camí per la Victoria Street.

La curiosa, colorida i transitada Victoria Street.

Detall d'unes façanes a Lady Stair's Close.

Detall de la ciutat des de Calton Hill.

Camí portugués

Fa prop d'un any, dins del mes d'agost, ens apuntàrem a fer un troç de "camino", concretament el camí portuguès que va de Porto a Vigo. El grup era nombrós i el liderava el conegut mossèn Jaume Alemany. Amb ell ja havíem fet una grapat de vegades el Camí de Cavalls de Menorca i, aquesta vegada, ens va animar a participar d'aquesta eixida.

El camí portuguès per la costa és especial, el seu trespol és dur a moments, asfalt, ciment, roca, passarel·les de fusta... També trobam trams de camí de terra i d'altres empedrats. El paisatge és divers però sempre contemplant l'Atlàntic. Nosaltres erràrem la sola de les sabates i, com és habitual i era d'esperar, ens varen sortir bufogues i haguérem de fer descans un dia. Això ens va permetre conèixer millor en Juan, el conductor del bus, una persona esplèndida que, amb ella, duríem a terme altres aventures com ja heu pogut veure les persones que seguiu el blog.

Férem prop de 160 quilòmetres i coneguérem moltes persones de moltes edats. Passàrem per indrets molt macos i d'altres no tant però que també hi són. Estàrem allotjats uns dies allotjats al camping de Mougas, on el voluntariat que treballar per netejar l'anomenada costa de la mort hi va tenir la base d'operacions quan la crisi del "chapapote". També passàrem unes nits al seminari de Porto i al Mosteiro de Vairao. La darrera la passàrem a Santiago per després, al dematí, agafar avió i retornar a Mallorca.

Les imatges que segueixen descriuen -seguit- tot l'itinerari trepitjat pels nostres peus i és: Porto-Vila do Conde-Espocende-Viana do Castelo-Caminha-Aguarda-Mougas-As Marinhas-Baiona-Nigran-Vigo.

Esper us agradin i, deman disculpes pel retard. No hi havia pensat més i al rebost hi vaig trobar la carpeta que esperava.

Tram primer: de Porto fins Vila do Conde;

Tram segon: de Vila do Conde a Espocende;

Tram tercer: d'Espocende a Viana do Castelo;

Tram quart: de Viana do Castelo fins a Camihna;

Tram cinquè: de Caminha a Aguarda-Mougas (aquest dia vaig haver de descansar per les bufogues que he esmentat) ;

Tram sisè: d'As Marinhas a Baiona (aquest dia va haver de descansar na Xesca per un esguinç lleu al pinta del peu) ;

Tram setè: de Baiona a Vigo;