Feia estona que na Xesca i jo volíem fer estada a
aquest indret. A principis d'aquest any que ara ja s'acaba es presentà la
possibilitat d'anar-hi amb dos amics, na Teresa i en Damià. Ells hi tenen
família i es brindaven a donar-nos estada. No hi poguérem renunciar; en un tres
i no res cercàrem vols i començàrem a fermar caps. Seria a principi d'agost,
just una setmaneta que tan sols es convertí en un tast que -més endavant-
haurem de repetir i d'allargar amb més dies i setmanes.
Arribaríem tard des de l'aeroport de Palma al de
Nantes. Era nit fosca i tan sols fenguérem temps per llogar cotxe i anar cap
l'hotel a fer-hi estada i repòs per començar l'endemà.
De Nantes a L'Orient
Dutxats i
calçats prenguérem el bus que ens va dur fins el centre de Nantes, teníem gana
i ganes de cafè. Berenàrem i ens deixàrem dur per un itinerari urbà pintat
sobre l'asfalt dels carrers i carrerons. Coneguérem diferents racons i
descobrírem i recordàrem coses sobre la ciutat. Feia calor, prop de 37 graus i
cercàvem ombres.
Carrers i
carrerons, façanes i "escaparates" ens descobriren un món poc
conegut. Formatges, galletons, mantequilles, tasses i teteres i moltísimes de
més coses deleitaren els nostres ulls i entretingueren els nostres interessos.
Aviat ens
dirigírem cap a "Les Machines de l'Íle"; de fet, acceleràrem la marxa
quan vérem en una façana dibuixada la figura
reposada de Jules Verne. Arribats a aquest indret màgic férem un tast de
cerveses bretones per refrescar-nos l'ànima per després iniciar la curiosa
visita.
Les Machines de l'Ìle
és un projecte artístic i, alhora, inèdit; els seus pares són François
Delarozière i Pierre Orefice que, a partir de la seva imaginació i creativitat,
inspirats amb els móns de Jules Verne i Leonardo da Vinci i sense deixar de
banda la història industrial de Nantes i l'aprofitament de les antigues
drassanes de la ciutat crearen aquest espai turístic i cultural. De fet és una
passada i hi pots dedicar més de dos o tres dies per disfrutar d'un espai
d'invents i de màquines que simulen bitxos i animalots fets de fusta i ferro.
El primer que vérem va ser un elefant d'uns dotze mestres d'alçada traginant
gent amunt i avall. També poguérem veure el Carrousel
des Mondes Marins, uns dels darrers projectes fantàstics.
Teníem gana i
anàrem a fer el que havíem de fer. Panxa plena ens despedírem d'aquest indret
fantàstic per anar a guaitar a un edifici que ens mostrà altres idees noves
sobre la sostenibilitat. Es tracta de la gestió forestal i l'aprofitament de
tota la fusta i biomasa; res, una passada. Tan sols us recoman la visita.
Ens dirigírem
cap a l'hotel a cercar el cotxe i a posar rumb cap a L'Orient passant primer
per la península de Guérande. Aquest indret té en l'actualitat un interès fort
a nivell turístic; però, és un indret on l'Atlàntic entra dins el continent i
es deixa "robar" des de temps remots la sal per ser aprofitada pels
humans. Sembla que les salines de Guérande s'explotaven des d'època celta. És
un espai de 2.000 ha que les aus migratòries també coneixen bé. No hi poguérem
fer gaire aturada ja que a L'Orient ens esperaven d'hora. Serà un lloc per
tornar-hi en disposar de més temps.
Arribàrem a
L'Orient i hi férem nit fins l'endemà. La fosca no ens deixà veure on teníem el
cau, però el dematí va ser espectacular. Vistes al mar amb una caleta d'arena
que es deixava pentinar amb el vaivé de les onades i la marinada...
De L'Orient al Golf de Morbihan
La destinació
del dia que començava era la de visitar la part sud-est de L'Orient,
concretament Aurey i els conjunts megalítics de Carnac i Locmariaquet al Golf
de Morbihan.
Primer
visitàrem Aurey i el barri de St-Goustan, port que ocupa un lloc estratègic a
vora d'una ria i que, durant l'Edat Mitjana, es va enriquir gràcies al dret de
pas de vaixells carregats que entraven terra endins. Tot plegat és un indret de
molt caràcter i on es poden contemplar un edificis d'antany que es conserven
prou bé.
Després de
voltar per aquest poblet ens dirigírem als dos conjunt megalítics de la zona:
Carnac i Locmariaquet. A un i altra, visitàrem els centres d'interpretació i
guaitàrem per escoltar què ens contaven aquelles pedrotes tan llunyanes en el
temps. De tornada contemplàrem platges amb gent que disfrutava de l'aigua de
l'Atlàntic i del Sol que ja començava a pondre.
L'Orient i el Festival Interceltique
L'endemà va
dia per anar a veure a L'Orient "La Grande Parade", acte del Festival
Interceltique que es va celebrant cada any des del 1971. Tots els artistes de
cultures celtes s'hi troben per mostrar-se a un públic nombrós vengut d'arreu
del món.
Dinàrem a la
fireta del festival on podies tastar cerveses de tota casta i degustar menjars
interessants, tot plegat escoltant música en directe de grups venguts de molts
indrets. Va ser una passada!!!
Horabaixa
visitaríem la base de submarins de Keroman, la principal base alemanya de la
batalla de l'Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta base té tres
blocs on s'hi podien refugiar vint-i-cinc submarins. Més 900.000 tones de
formigó donen forma a aquesta estructura de guerra que es va construir l'any
1940 i que mesuren entre 130 i 170 metres de llarg i 18 i 20 d'alçada, tots
tres. Guaitàrem també dins un submarí, res claustrofòbia i ràbia a l'hora.
Desastres de la Humanitat que mai més haurien de tornar a passar!!!
De L'Orient a Finisterre sud
Visitàrem
primer Pont-Aven, que en el seu moment, va atreure a molts artistes per la seva
llum i la simplicitat de les seves cases. Paul Gauguin i altres crearen
l'escola que duia el nom del poble i que durà des de 1886 fins a 1894.
Pont-Aven d'aquesta manera fou conegut arreu del món talment com un laboratori
pictòric. El que realment em cridà l'atenció varen ser les rescloves fetes al
riu Aven per aprofitar la força de l'aigua a un bon grapat de molins de banda i
banda del riu.
Prop d'aquest
poblet s'hi troba el bosc de l'amor, indret d'inspiració d'aquells pintors
d'antany i que hi poguérem fer una caminadeta fins arribar a la part alta del
turó on s'hi troba la capella de Trémalo, del segle XVI. A aquesta capella s'hi
troba un Crist de fusta que va inspirar al seu moment a Gauguin per la seva
obra Crist groc el 1889. És un lloc
especial, val la pena guaitar-hi.
Seguírem
carretera fins arribar a la fortificació de Concarneu, construïda damunt d'un
illot d'un 300 metres de llarg per 100 d'ample. Aquesta ciutadella es comunica
amb el continent amb dos pontets. Tot i ser un lloc molt turístic té el seu
encant i, a més, com Pont-Aven, té una llum especial. A l'extrem de l'illot
s'hi troba el Carré des Larrons (el racó dels lladres), indret des d'on
conduïen els lladres i condemnats a la forca.
Cotxe i
carretera ara per arribar fins a Pointe du Raz, a l'extrem oest de Cornouaille.
Punta que ocupa un indret d'excepció i des d'on es pot veure l'illa de Sein i
el far de la Vieille. Quan hi ha tempesta deu ser un lloc inhòspit però,
alhora, d'espectacularitat extrema. M'agradà molt el paisatge, la vegetació i
la llum, que era clara i neta. Lluny i cap el nord s'entreveia el cap de la
Chévre. Segur que si ens hi deixam caure una setmaneta podem veure nombroses
aus marines. Hi haurem de tornar !!!
Ara deixaríem
aquest indret natural i ens dirigiríem cap a Locronan, una ciutat menuda que
mostra un patrimoni arquitectònic espectacular. Va ser una ciutat on s'hi
cosien i fabricaven veles pels vaixells cap el segle XV. Hi trobam tendes
d'artesans, d'art i un artesà del vidre bufat. També s'hi troben molts portals
de restauració on s'hi poden fer unes bones crêpes i galettes; nosaltres en
podem donar fe, són boníssimes!!!
Aquest dia fou
complet, llarg però agradable i molt encisador. Ara a dormir i descansar per
retornar a la descoberta.
Quimper i poblets del revolt
Aquest dia el
destinàrem a conèixer les cases bretones amb el sostre de coberta vegetal. Va
ser un dia plujós però distret que va acabar als carrer de Quimper o Kemper.
Kemper va ser
l'antiga capital de Cornouaille i se troba entre el mar i terra endins.
Nosaltres voltàrem pels carrers i carrerons on s'hi troben les cases bretones
que tant ens encisaren.
Visita al mercat de l'Orient
Aquest dia el
dedicàrem a la família den Damià. Anàrem a comprar al mercat i, de rebot, el
visitàrem. Havíem d'aconseguir els ingredients per fer unes sopes mallorquines.
Evidentment i des de Sóller, duguérem tap de cortí i les sopes. VA ser tota una
experiència poder cuinar unes sopes a la bretanya francesa per una gent
encantadora que ens va obrir les portes de ca seva i ens guià i acompanyar pels
racons de L'Orient per conèixer on estàvem i d'on venien. Horabaixa acabàrem de
visitar una part de la fireta del festival intercèltic on músics i lutiers hi tenien
estada.
Darrer dia
I vengué
l'hora dels adeus, aquell moment que ha d'arribar però que, a vegades, no vol
que arribi mai. Ens ho passaren molt bé i ens acolliren amb molt de carinyo i
estima. Gràcies Pierre i família per tot plegat, una forta abraçada des
d'aquest Sóller que també enyorau.
Tal i com ens
digueren i fent camí de cap a l'aeroport de Nantes, ens aturàrem a Rochefort-en-Terre, un poble amb un encant
especial on poguérem descobrir cases antigues del segle XVI i, alhora, degustar
les darreres galettes amb unes bones cerveses de la terra.
 |
| Moltíssimes gràcies família per aquests dies tan especials. Ha estat un viatge molt agradable i, alhora, encisador. Fins aviat i una forta abraçada !!! |
