dimecres, 9 de setembre del 2015

Bayeux, un indret per descobrir (II)

A més de 100 quilòmetres de Bayeux i tocant Bretanya s’hi troba un dels indrets més visitats de França: Mont Saint-Michel. Aquest dia i després de berenar el bus ens esperava per traginar-nos a aquest lloc tan concorregut des de fa molts segles.

Mont Saint-Michel s’aixeca sobre una gran roca, un illot d’uns 960 metres de circumferència i d’uns 92 metres d’alçada. L’Oceà Atlàntic l’envolta cada dia omplint d’aigua marina tota la badia. Es troba a mig camí entre Bretanya i Normandia ancorat dins d’un gran arenal exposat a les majors marinades d’Europa. S’hi va construir, entre els segles XI i XVI, una abadia benedictina d’estil gòtic i dedicada a l’arcàngel Sant Miquel, d’aquí el seu nom. Des del 1979 és patrimoni mundial de la UNESCO. És un indret d’antigues i de modernes peregrinacions, avui dia rep moltes visites diàries... milers d’elles. Nosaltres no en podíem ser una excepció.

La visita a aquest lloc em va fer pensar en la pel·lícula que protagonitzà Sean Connery i dirigí Jean-Jacques Annaud el 1986; “El nom de la rosa”, novel·la escrita per Umberto Ecco. Abadia, edat mitjana, monjos, murs de pedra treballada, escales amb molts escalons,la roda amb les cadenes i el pendent per pujar els queviures, sales grans amb finestrals, temples i esglésies ... Tot hi era a Mont-Saint Michel per reviure una bona història o imaginar-ne d’altres. Les vistes des del més alt et deixen veure un horitzó desconegut per a nosaltres, una mar ample i valenta i unes terres planes i grans, grandioses. El temps va ser respectuós i ens deixà disfrutar d’un bon dia i d’una visita que segur que recordarem.

Us deix amb un seguit d’imatges que donen testimoni de la nostra petita aventura; esper us agradin.

Hi anàrem a peu des de l'aparcament d'autocars. Aquest fet va fer que gaudíssim d'unes bones vistes i, al mateix temps, va semblar una peregrinació. Imaginar que arribàvem des de lluny a un lloc semblant a una fortalesa amb una abadia i unes bones murades que la protegeixen.

Entrats dins la fortalesa, s'hi aixequen petits habitacles de dues o tres plantes fets d'obra i fusta amb coberta de fusta o pissarra. De colors pastel que recorden la tardor i de formes suaus i simètriques. 

Parets immenses i altes, murs gruixuts, pedres tallades i ben col·locades,... conformen tot aquest conjunt arquitectònic que dóna forma al conegut Mont-Saint Michel.

Curioses imatges preses davant una bolla gegant d'acer on s'hi reflexava la realitat del moment.
Comencen a comparèixer els que seran els protagonistes del moment;...

...ja n'hi ha un bon grapat. Els coneixeu?



Al sostre d'una gran sala un mòvil de plomes de diferents ocells rapinyaires. Segur que ens recorden ocells de presa dels falconers de l'edat mitjana.
La gran roda de fusta que, amb la força d'homes, ajudava a pujar els queviures a la fortalesa enfilada a aquesta penya de més de 90 metres d'alçada.


Aquesta imatge ens delata el pendent que havia de pujar el petit "trineu" de fusta carregat de queviures. Lluny i dins del fang els moderns peregrins que entren i surten de l'indret.
Passeig pel trespol fangós que ens ha deixat la marinada.
Monitor d'excursions dins del fang. Deu ser una visita prou interessant i, si més no, innovadora.
Detall d'una teulada i façana a l'interior de la fortalesa.
La imatge que ens ajuda a dir "fins una altra" a aquest penyal de l'oceà atlàntic.


En arribar a Bayeux, imatge curiosa: s'anuncia el concert de divendres a la catedral de la coral sollerica Pro Musica Chorus,,,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada